freekenstein

FREEKENSTEIN és una instal.lació elaborada a partir d'arxius sonors que artistes diversos han aportat. Aquests trossos de so, repescats de les escombraries, objectes que ja ja no eren ni això, deixalles sense esperança, han estat manipulats i reordenats fins a constituïr FREEKENSTEIN, una al.legoria del trànsit entre la mort i la vida, la transició inversa, l'etern mite de la vida recobrada (o potser mai perduda).

Hi han aportats residuus sonors:
alfredo costa monteiro, andrés lewin-richter, carles hac mor, carlos gómez, dídac p.lagarriga, eduard escoffet, ester xargay, fibla, jakob draminsky, joan sanmartí, josé manuel berenguer, josep maria balanyà, liba villavechia, marc parrot, marina sans, markus breuss, oriol rossell, pere herms, víctor nubla i víctor sunyol.

descripció

Una habitació clara (MÍNIM 70 m2) serà l'espai de representació sonora de la instal.lació, que es detalla així:

pla cenital

1. parets altes, blanques. El sostre també. 5 focus PC de 1.000 W aniran dirigits cenitalment a l'herba del terra (4). Un retall, frontal, il.liminarà la cabina (2). La llum, sempre blanca.

2. La cabina: una cabina de camió, recuperada d'un cementiri de cotxes, serà l'eix central de la instal.lació. Un sistema DVD de 5.1 DPS en reproduirà, al seu interior, el resultat de la mescla de tots els arxius. Un mecanisme activarà l'inici del DVD cada cop que s'obrin les portes perquè hi entri el públic i s'hi assegui per escoltar-ne el resultat.
La imatge DVD projectada des de l'interior al vidre principal de la cabina, estarà constituïda només per colors, temperatures, evidentment sincròniques amb la banda sonora. Serà molt senzilla i constituïrà la única il.luminació a l'interior.
La durada de la banda sonora a l'interior de la cabina serà entre 10' i 15'. Es farà evident el final per la pròpia estructura musical, perquè s'encendrà llum blanca i perquè serà l'unica vegada que des de l'interior es veurà l'espai exterior.
Utilitzo la cabina com a símbol clar de viatge, transició de la mort a la vida. Serà de color vermell.

una ala detall frontal: ala + cabina

3. LES ALES: 5 ales vermelles, 2 a cada paret lateral més una frontal, sobre la cabina, simbolitzaran l'espai-limb, el lloc de transició entre la mort i la vida. Les ales seran vermelles, de xarol brillant i tindran volum. Estaran, naturalment, penjades.

4. EL TERRA. Tot el terra de l'espai estarà recobert de gespa artificial. La gent la trepitjarà, bé per passejar-hi, bé per accedir a la cabina sonora. 5 petites escultures de ferro "creixeran" de terra -un altre símbol de vida-, i sostindran cadascuna 2 altaveus petits -com els de cotxe- que reproduïran, des de CD's invisibles, arxius sonors, rebuig al seu temps, de la instal.lació. Les escultures suggeriran una forma de creu per analogia als cementiris.